El racó de l'Ornitoloco (by: Sergi Torné): Escapada al sud: Marjal dels Moros, Ports de Tortosa i Delta de l'Ebre (09-11/10/2010)

Aquest cop, vam decidir junt amb l'Albert Lozano de fer una escapadeta de les nostres, però vam tenir tanta “mala pata” que el que havia de ser un "Ordesa y Monte Perdido" es va haver d’anul·lar a causa de la previsió d'un temporal que havia d'ofegar a mitja península.
Així que vam sentir que a les Terres de l'Ebre i a la costa de Llevant era on afectaria menys, vam redirigir la sortida cap allà.

Recorregut de la excursió: (A)Marjal dels Moros (B)Ports de Tortosa-Beseit, (C)Delta de l'Ebre

La nostra primera parada va ser al Marjal dels Moros.

Es tracta d’una zona humida situada entre els termes municipals de Puçol i Sagunt, a la província de València. S'hi troben moltes espècies d'aus, algunes tant emblemàtiques com el xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris), la fotja banyuda (Fulica cristata) i l’ànec capblanc(Oxyura leucocephala), i d’altres tant vistoses com els flamencs (Phoenicopterus roseus), que la van ajudar a aconseguir la categoria de zona ZEPA. A part d’altres aspectes interessants com la presència d'espècies endèmiques de peixos com el fartet (Aphanius iberus) i el samaruc (Valencia hispanica) molt amenaçades.

Frontera entre la horta i la zona humida separada per una dèbil delimitació que proporciona un canal de rec.

Per desgràcia, la seva destrucció es va iniciar amb els conreus d'arròs i posteriorment, a causa de les baixades dels preus dels conreus, els terrenys van anar venent-se a la construcció per a fer habitatges a la platja, cosa que va destruir per complet la marjal i la va separar en petits nuclis, dels que a soles es conserven un petit tros a la zona de Meliana.

La Generalitat Valenciana va comprar mes tard aquestes 800 hectàrees. Definint-ne unes 300 como a zones humides i es cataloguen com a Sol No Urbanitzable de Protecció Especial, declarant-se en 1996 zona ZEPA. Les 500 hectàrees restants es van declarar com a Sol Urbanitzable d'Ús Industrial, en el qual s’ha construït el Parc industrial de Sagunt, just al costat de la zona humida.

Bernat pescaire (Ardea cinerea) sobrevolant el marjal. De fons, el parc industrial.

La veritat es que la zona prometia molt, però no a l’època a la que hi vam anar, ja que la majoria de canals i espais inundables estaven secs, però no descarto tornar-hi una ufanosa i humida primavera.

Passarel·la entre zones inundables, ara seques.

La segona parada van ser els Ports de Tortosa i Beseit.

Els Ports de Tortosa Es una vasta zona molt muntanyosa que abasta més de vuit-cents quilòmetres quadrats. El relleu és calcari i està situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana. Aquest massís es troba a cavall de Catalunya, aragó i el País Valencià. Al Tossal del rei, hi ha un túmul de pedres que simbolitza el tradicional punt de trobada dels tres antics regnes de la Corona Catalanoaragonsa.

La part catalana del massís fou protegida per decret el 12 de juny 2001 mitjançant el qual es declarava la creació del Parc Natural dels Ports i de la reserva natural parcial de les fagedes dels Ports. És un dels parcs natural més grans de Catalunya i, amb el parc del Delta de l'Ebre, el segon amb que compten les Terres de l'Ebre.

Paisatges abruptes dels Ports

La cova de cristall, una de les mes grans del Parc Natural.

Aquí esperava poder observar per primer cop a la cabra salvatge (Capra hispanica) en llibertat, però tan sols en vam trobar els rastres. Mala sort que vam tenir, però vam poder gaudir de la petita fauna que em passa molts cops inadvertida com son els amfibis i els rèptils (i tenint una eminència amb el tema com l'Albert al costat...)

Bruc d'hivern (Erica multiflora) completament florit

Boix grèvol (Ilex aquifolium) vermell de fruits

Parella d'ofegabous (Pleurodeles waltl) aprofitant la humitat de la matinada per sortir de la bassa

Juvenil de colobra de collar (Natrix natrix) sorprès al aixecar la pedra on es refugiava

Escurçó ibèric (Vipera latasti) marxant del camí de terra després d'un bom bany de sol

Detall de l'Escurçó ibèric (Vipera latasti)

La darrera parada de la ruta i destí final va ser el Delta de l’Ebre.

El Delta de l'Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l'Europa Occidental, després del parc regional de la Camarga a França i el parc nacional de Donyana al sud d'Espanya. Es va declarar espai protegit el 1983, i ampliat posteriorment el 1986 amb una extensió de 7.736 hectàrees.

Tractor remenant la terra per airejar-la i preparar-la per la propera sembra de l'arròs. A darrere, esplugabous i gavines cercant els invertebrats que les rodes deixen al descobert.

Camp d'arròs segat esperant que el tractor en remeni i airegi la terra per la propera collita.

L’una de les zones que es pretenia arribar era la platja del fangar, però a causa de la llevantada, el pas va quedar totalment inundat i va ser impossible d’arribar-hi.

La veritat es que vam començar en mal moment la visita al Delta doncs s’havia obert la temporada de caça, i les aus (sobretot fotges, polles d’aigua i anàtids) eren molt esquerps o senzillament no els veiem, a diferència de les espècies més abundants però protegides com ara els flamencs, capons reials, esplugabous i martinets.