dilluns, 28 de març del 2011

Marenostrum Tarraco IV & Els Muntanyans II: Sorpreses del tot inesperades

Aquest cap de setmana del 26 i 27 de Març hem tornat a l'atac amb en Javi i l'Alex a Creixell per poder fer la següent sortida del Gepec a Tarragona per avistar aus marines mar endins. Tot i la previsió de sol, aquest no va decidir sortir, i un dia gris i trist ens va acompanyar durant tota la jornada.

Cap de nosaltres s'esperava que una sortida principalment per veure gavines i aus marines es convertiria en una sorpresa tant emocionant.

Al començar la ruta mar endins, ja vam veure que el tema ornitofauna quedaria molt minvat, ja que les aus no mostràven gaire interès en el descart que anàvem llençant. La resposta estava en que un gran baixell estranger que ja ho havia fet per nosaltres i les aus marines ja estàven tipes.

Baixell responsable de que les aus marines no vinguéssin a nosaltres, 
ja que el descart que feien ja les tenia prou contentes

Tot i el problema del descart, coincidiem també en la època mes difícil de trobar aus, ja que les hivernants ja havien iniciat la migració cap a les terres del nord, cap a l'Atlàntic, mar Bàltic i mar del Nord, mentre que les aus estivals encara era d'hora perquè arribessin dels seus quartels d'hivernada al sud. El més sorprenent va ser un grup força nombrós de gavines menudes (Hydrocoloeus minutus) que ens va acompanyar tota la sortida, i trobar pit-rojos (Erithacus rubecula) en plena migració unes milles mar endins possiblement esgotats i que, pobrets, cada cop que una gavina els veia, s'afanyaven a cruspir-se'ls.
Adult de gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) amb plomatge
practicament nupcial descansant en un tronc a la deriva
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) en vol
Gavina corsa (Larus audouinii) cercant el descart que s'abocava

Gavina corsa (Larus audouinii) reclamant a plè vol
Una de les primeres sorpreses que vam tenir a l'excursió, va ser l'aparició de diversos peixos lluna (Mola mola) no gaire grans (com un plat gran) però molt propers a la nostra embarcació. Tots ells descansaven prop de la superfície en posició lateral mostrant la seva estrafolària fesonomia.

El pacífic peix lluna (Mola mola) a la deriva
El pacífic peix lluna (Mola mola) endormiscat amb les onades que fa el baixell
Peix lluna (Mola mola) encuriosit amb els que no paren de retratar-lo, treu el morro fora de l'aigua
Però l'espectacle tot just acabava de començar i ara venia el plat fort:
Envoltant la nostra embarcació es començava a veure com l'aigua calmada del mar s'agitava, i les poques gavines que ens havien seguit perdien l'interès en nosaltres i anàven dirigides a aquesta agitació. De sobte es van començar a veure els lloms resplandents i fugaços de grans peixos que apareixien i desapareixien com a llampecs.

Les tonyines (Thunnus thynnus) ens van sorprendre de sobte en un cel pobre d'ocell
Eren Tonyines roges! (Thunnus thynnus) Aquesta espècie que a causa de la sobreexplotació pesquera s'està duent a una inviable extinció, eren davant nostre atacant a unes grans moles de peix, i els salts que feien per aconseguir les captures era el que havia atret a les gavines. La sortida va deixar de ser per veure aus marines sinó per veure l'espectacle de les tonyines.

Tonyina (Thunnus thynnus) topant amb una gavina capnegre (Larus melanocehalus)
Tonyina  (Thunnus thynnus) envoltada de gavines menudes (Hydrocoloeus minutus)
(Thunnus thynnus) fent salts fora de l'aigua de la propulsió que duen per embestir les preses
(Thunnus thynnus) fent salts fora de l'aigua de la propulsió que duen per embestir les preses
Retrat de Tonyina roja (Thunnus thynnus) amb les aletes dorsals totalment desplegades
Gavina capnegra (Larus melanocephalus) apropant-se al que podria procurar-li un bon banquet
Salts espectaculars de tonyina (Thunnus thynnus)
Salt de tonyina (Thunnus thynnus) en posició lateral amb el port de Tarragona de fons
Amb la boca ben oberta perquè no s'escapi la presa

Després de tal espectacle, vam tornar a la nostra base que era Creixell, i un cop dinats, en Javi i jo ens vam acostar a la platja dels Muntanyans. Ens va sobtar trobar el rastre de tres porcs senglars (Sus scrofa) enmig de la platja i les dunes.
Acabant l'itinerari, i ja amb la llum molt pobre, vam divisar una parella de corriols camanegres (Charadrius alexandrinus) a la distància que venien en la nostre direcció escapant d'uns passejants amb gossos.

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) fent carreretes al llindar de les onades
 Quan ens disposàvem a estirar-nos a la sorra esperant que els corriols confiats passéssin davant nostre per fotografiar-los, dels peus ens va sortir una altre parella. Això va fer que les dues parelles es trobéssin de cara, i va començar una diminuta batalla campal entre els dos mascles i les dues femelles, i tot davant nostre, forçant l'ISO de la càmera al màxim i amb velocitats modestes, cosa que ha fet que la calitat de les imatges no sigui la desitjada.
Les dos parelles de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) enfrontades

S'inicia la batalla campal dels corriols camanegres (Charadrius alexandrinus)
Batalla campal dels corriols camanegres (Charadrius alexandrinus)

Mascles de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) apropant-se furtivament a nosaltres
Mascles de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) apropant-se furtivament a nosaltres
Mascle de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) mirant-me 
com si fos un estrany ribal a enfrontar-se




L'endemà al matí,  vam tornar a donar un vol pels Muntanyans però ja no tant a la platja sinó més a la zona de les maresmes, amb els grans salicorniars i els joncs, on vam gaudir de moments molt bons per fotografiar martinets blancs, camesllargues, repicatalons, trists, fotges, coll-verds, i rata comuna.

Trist (Ciscicola juncidis) dalt d'un jonc

Trist (Cisticola juncidis) amb salicorniar darrere

parella de mallerengues emplomallades (Parus cristatus) en una olivera

Rata comuna (Rattus norvegicus) menjant troços de pa que donen als ànecs

Martinat blanc (Egretta garzetta) estarrufat amb plomatge nupcial
Tot i que son sortides molt agraïdes faunísticament, aquestes visites a Tarragona ja m'en queden poquetes i als Muntanyans també, perquè ara ja va tocant ampliar amb nous projectes, i deixar descansar a les aus marines. Possiblement la sortida d'abril sigui ja l'última de la saga per aquest any. El temps dirà.