diumenge, 26 de juny de 2011

Newcastle, Farne Islands & Northumberland National Park . Les millors joies de la Corona Britànica

El maig de l'any 2008 vaig descobrir per pimer cop les Illes Britàniques (Concretament Escòcia) i la seva espectacular fauna.

En aquell moment em vaig quedar amb les ganes de tornar-hi per poder gaudir en profunditat d'aquesta riquesa natural, ja que en el cas de les colònies d'aus marines ens havíem quedat amb les ganes de veure-les en tot el seu esplendor perquè hi vam anar massa d'hora pels àlcids i altres ocells com els xatracs, que tot just començàven a arribar.

3 anys més tard, aquesta promesa s'ha complert. Amb un grup reduït però selecte de companys (Albert Lozano, Javier Mora, Toni Aparizio i un servidor) vam fer els plans amb molta antel·lació per aconseguir un viatge pel pont de Sant Joan a "low cost" i amb el màxim de potencial faunístic: una de les millor joies de la corona Britànica, les inmenses colònies d'aus marines que crien en aquesta època.
Detall de les Illes Britàniques, enmarcat en vermell, la nostra ubicació.

Recorregut realitzat: Newcastle, Alnwick, Seahouses,
Farne Islands, Northumberland National Park i tornada
Sortint de l'aeroport de Newcastle, ens vam dirigir cap a Alnwick, un poblet típic anglès amb una gran fortificació i un enorme castell. 

El Castell d'Alnwick és el segon castell habitat més gran a Anglaterra, i ha estat la llar dels comptes de Percy i els ducs de Northumberland des de 1309. Es va iniciar la seva construcció cap al 1096 i es va convertir en fortalesa a principis del 1300.

El castell d'Alnwick
Carrers d'Alnwick














Un cop instal·lats al hotel "The White Swan" vam prospectar els voltants del poble per començar a identificar  espècies i a fer les primeres fotografies dels pintorescos paisatges anglesos.

   

Arc de SantMartí complet


Didalera (Digitalis purpurea)
Orquídia (Dactylorhiza meyerii)

Faisà vulgar (Phaisanus colchicus)



L'endemà de bon matí, ens vam dirigir cap a "Seahouses", un pintoresc poblet pescador que hi ha a la costa est, que es caracteritza per tenir durant aquests pocs mesos una gran afluència de turistes ornitològics gràcies a les grans concentracions d'aus marines que es concentren a un conjunt d'illes que tenen enfront: LES ILLES FARNE.

Mapa de les Illes Farne

El Far de Inner Farne
Les Illes Farne des de la costa
Èiders femella cuidant dels aneguets (Somateria mollissima)
Mascle d'èider (Somateria mollissima)
Juvenil d'estornell (Sturnus vulgaris)

Les Illes Farne son un grup de petites illes del mar del Nord separades uns 2-3 Km de les costes de Northumberland. Existeixen un total de 15-20 o mes illes depenent de l’alçada de la marea i estan dividides en dos grups:
- El Grup Interior: format per Inner Farne, Knoxes Reef, East Wideopen, West Wideopen i Megstone  
                           (totes elles s’ajunten en marees molt baixes)
- El Grup Exterior: format per la illa Staple, la Brownsman, North Wamse, South Wamse, Big Harcar i la Longstone.

Far de Longstone


La primera part del creuer ens va dural grup interior passant d’una illa a l’altre sense parar en cap d’elles, gaudint de l’espectacle dels penya-segats marins amb les aus a la nostra alçada i veient com se’n van al mar. També vam gaudir de les gracioses foques comunes (Phoca bitulina) i grises (Halichoerus grypus) que prenien el sol i jugaven entre les roques al com si fossin sirenes.



Colònia de somorgollaires (Uria aalge)
Colònia de somorgollaires (Uria aalge)

Foques (Halichoerus grypus) i (Phoca bitulina) descansant i prenent el sol

Foca gris (Halichoerus grypus) dormitant

Foca gris (Halichoerus grypus) prenent el sol
Foca gris (Halichoerus grypus)a l'aigua
Foca comuna(Phoca bitulina) a l'aigua

 

























En aquesta incursió ja vam poder veure en acció alguns dels protagonistes que volíem fotografiar a les colònies de cria com el gavot (Alca torda), el somorgollaire (Uria aalge) i el fraret (Fratercula artica)

Somorgollaire (Uria aalge)
Gavot (Alca torda)



Fraret (Fratercula artica)

Després de la incursió marina, ens van dur a visitar la colònia de cria de Inner Farne, la illa principal. Les visites sempre acostumen a ser a una sola de les illes per evitar un impacte humà massa fort per a les espècies que crien a les Farne.


Inner Farne comença el seu itinerari circular per tota la illa des del petit port que utilitzaven per al transport d’aliments i dels ocupants del far (ara totalment automatitzat), ja els primers en donar-nos la benvinguda a l’illa van ser una munió de agressius i cridaners xatracs àrtics (Sterna paradisaea) que criaven els seus polls just al costat de la passarel·la.

Xatrac àrtic (Sterna paradisaea)

Xatrac àrtic (Sterna paradisaea) junt amb els seus dos polls
Jove xatrac àrtic (Sterna paradisaea) demanant menjar al adult que badalla
Poll de xatrac àrtic (Sterna paradisaea)

Xatrac àrtic (Sterna paradisaea) posat a les estaques de la varana de l'itinerari

Un cop travessada la defensa dels xatracs, ens vam acostar als penya-segats marins on crien els gavots (Alca torda),  els somorgollaires (Uria aalge), els corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) i les gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla). També era la pista d’enlairament dels frarets (Fratercula artica) que estaven criant una mica mes endavant als caus que construeixen als prats d’enfront el far.

Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) i somorgollaires (Uria aalge)
Retrar de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
Xatrac àrtic (Sterna paradisaea) al mur del far


Fraret (Fratercula artica)
Retrat de fraret (Fratercula artica)
Fraret (Fratercula artica)



Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) cridant
Parella de gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla) fent-se carantonyes



Somorgollaire (Uria aalge)

Retrat de somorgollaire (Uria aalge)
Somorgollaire (Uria aalge)



Gavot (Alca torda)
Retrat de gavot (Alca torda)
Gavot (Alca torda)

 
La experiència és desbordant! El seu anar i venir del mar al niu, i la caòtica i ensordidora cridòria de tantes aus juntes es sorprenent!

Paisatge de les colònies d'aus marines amb un primer plà d'un niu de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
Paisatge de les colònies d'aus marines amb un primer plà d'un gavot (Alca torda)

Després al deixar els penya-segats, vam passar per la colònia de cria de frarets i altre cop els xatracs àrtics.
Ja anàvem avisats prèviament de lo aconsellable de l’ús de gorres per evitar els impactes dels xatracs al fer-nos fora de la inevitable proximitat dels seus nius, però aquesta actitud em va donar la oportunitat de treure instantànies molt bones i grans plans amb gran angular!

Fraret (Fratercula artica) duent menjar al niu
Fraret (Fratercula artica) duent menjar al niu
Fraret (Fratercula artica)
Parella de frarets (Fratercula artica)


















Atac de xatrac àrtic (Sterna paradisaea)
Atac de xatrac àrtic (Sterna paradisaea)

Xatrac àrtic (Sterna paradisaea) fent l'àngel
Xatrac àrtic (Sterna paradisaea) fent l'àngel

 Amb els xatracs àrtics es va acabar la sessió a les Illes Farne. El temps s'havia escolat amb tal rapidesa que m'en feia creus de que ja tocava marxar. 

L'experiència de les Farne va ser inoblidable, però encara ens quedaven dos dies, i encara teniem aspiracions de cercar altres espècies per observar i fotografiar. 

Aquella nit, a l'hotel, ens vam posar tots d'acord en que les dues principals espècies que ens calia cercar eren el gall de cua forcada (Tetrao tetrix) i la perdiu d'escòcia (Lagopus lagopus scotica) i per proximitat i abundància relativa de les dues, la millor zona que les podiem buscar era el Parc Nacional de Northumberland. 

Escut del Parc Nacional de Northumberland

Preguntant al centre d'informació, ens van donar una de les millors rutes per buscar la perdiu, però el gall era mala època, ja que els galls surten del bosc només durant el zel, i a principis d'estiu que estavem, restàven amagats dins boscos densos i vam haver-lo de descartar. Així doncs anàvem a la cerca de la perdiu d'Escòcia.

El parc nacional de Northumberland és el més septentrional dels parcs nacionals d’Anglaterra. Ocupa una superfície d’uns 1050 km² entre la frontera amb Escòcia pel nord just al sud del Mur d’Adrià. Va ser classificat com a parc l’any 1956, i es un dels menys poblats de tots. Els seu cim mes alt es el Cheviot amb 815 msnm, però el seu desnivell suau la fa de molt fàcil accés en comparació de moltes de les nostres muntanyes.

Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Conill (Oryctolagus cuniculus)


Faisà vulgar (Phaisanus colchicus)
Llebre europea (Lepus europaeus)















El paisatge del Cheviot es molt similar a el de les Highlands a Escòcia, la vegetació es rastrera i hi predominen espècies de sols àcids i xops com  les esfagnes (Sphagnum sp.) i algunes espècies de plantes carnívores com la (Drosera rotundifolia), però també hi son presents espècies com el nabiu (Vaccinium myrtillus) i la bruguerola (Calluna sp.) que donen una coloració típica vermell ferruginós d'aquestes landes, el color que manté tot l'any la perdiu d'escòcia (Lagopus lagopus scotica) a diferència de les altres espècies de Lagopus que muden dos cops l'any i canvien de color blanc a l'hivern amb la neu i a colors bruns durant primavera i estiu.

Vam passar tot el dia planificat pentinant la penya (perque per alçada no son considerades muntanyes) cercant la perdiu. Després de fer tot el recorregut sense trobar res mes que rastres (plomes i excrements a les roques), vam iniciar la tornada decebuts cap al cotxe...però en Javi no es volia donar per vençut, així que al descens cap al cotxe vam tornar a fer una pentinada de terreny quan de sobte l'Antoni ens va fer el senyal de que vinguéssim ràpid però de forma suau. Allà davant seu teniem un exemplar bastant confiat tot i que veure a quatre persones que l'apuntàven amb prismàtics i càmeres era massa per a ell i va optar al cap d'una molt bona estona per amagar-se en uns matolls propers. Va ser una experiència brutal!

Perdiu d'Escòcia (Lagopus lagopus scotica)
Brugueroles

Perdiu d'Escòcia (Lagopus lagopus scotica)
Perdiu d'Escòcia (Lagopus lagopus scotica)

Ja s'ens acabava el temps, i acostant-nos ja cap a Newcastle vam aprofitar per fer alguna parada per acabar de veure els paisatges anglesos. vam fer un últim intent per cercar la perdiu xerra (Perdix perdix) sense cap èxit, però les aventures que haviem tingut en aquests dies no s'ens borraràn del cap. A la tarda, ja érem a l'aeroport per agafar l'avió que ens portaria de tornada a casa.

Camp de margarides
Repicatalons (Emberiza shoeniclus)












Cargolet (Troglodytes troglodytes)
Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)


















FI


Protagonistes d'aquesta trifulca i de moltes mes que vindran:

Albert Lozano
Antoni Aparizio


Sergi Torné (l'Ornitoloco)
Javier Mora