diumenge, 3 de novembre de 2013

Les Orquídies de Catalunya


Dins el regne vegetal, no hi ha cap grup més relacionat amb l'erotisme i la sensualitat que les orquídies.
Les Orquídies (família Orchidaceae) són la família botànica més gran existent (amb més de 850 gèneres i més de 33.000 espècies descrites) i també una de les més moderns de plantes amb flor (Angiospermes).

El filòsof grec Teofrast (370-285 a.C.) va ser el primer en adjudicar la denominació Orchis en aquesta família. El seu nom en grec significa "testicle" doncs gran part de les espècies que tenim a Europa i que ell va descriure presenten un parell de tubercles a les arrels que s'assemblen a les gònades reproductores masculines humanes i d'altres mamífers.

Anatomia d'una orquídia del gènere Ophrys on mostra clarament els dos tubercles que els donen nom.

 Aquesta gran familia ha ocupat tots els continents i tots els ambients a excepció dels deserts estrems i els pols i gels permanents, i la major concentració es troba als sens dubte als tròpics on tothom les hi té presents. Tot i això, a Europa contem amb unes 500 espècies i de les cuals a Catalunya en trobem gairebé 90 i se les troba des de les pinedes litorals fins als prats alpins.

Des del 2011 que em vaig quedar fascinat pel seu món, i hi he dedicat molts esforços i treballs per aconseguir-ne una àmplia majoria d'espècies i subespècies retratades que s'anirà ampliant. Aquí us en faig una mostra d'aquest treball de camp.

(Anacamptis pyramidalis)
(Aceras antropophorum)

Els Curraias (Cephalanthera) són orquídies rizomatoses que no fan tubercles. La seva floració és en posició helicoïdal les flors no acostumen a obrir-se mai del tot. El seu nom prové de la forma globulosa/esfèrica dels pol·linis que recorden a un cap.

Curraià blanc (Cephalantera longifolia)
Curraià groc (Cephalanthera damasonium)
 Curraià vermell (Cephalantera rubra)
Les orquídies son organismes molt especialistes i això les fa molt fràgils. Les seves principals amenaces son la destrucció de l'hàbitat i l'ús de pesticides i fungicides que afecten tant als seus pol·linitzadors com els fongs simbionts dels que depenen per al seu desenvolupament. Dins el nostre territori tenim diversos exemples de flora amenaçada i alhora protegida com l'Orquis verd (Coeloglossum viride) i la Godiera (Goodyera repens), la Coral·loriza (Corallorhiza trifida) i la Orquídia fantasma (Epipgium aphyllum) ambdues sense pigments fotosintètics esdevenen simbionts obligats amb els fongs que habiten el sotabosc de les fagedes, i la magnífica Sabateta de la Mare de Déu (Cypripedium calceolus) espècie emblemàtica del Pirineu que una suma de factors: pèrdua d'hàbitat, recolecció , progressiva disminució del seu principal pol·linitzador, així com un cicle vital molt lent (una llavor germinada necessita 25 anys per realitzar la seva primera floració) l'està duent a la desaparició.

(Coeloglossum viride)
la Coral·loriza (Corallorhiza trifida) rep aquest nom per la forma de corall de la seves arrels.
Aquesta diminuta orquídia per poder emergir de la densa fullaraca del sotabosc
de les fagedes en comptes de retirar les fulles, les perfora i atravessa.


l'Orquidia fantasma (Epipogium aphyllum) deu el seu nom  a la dificultat
 de trobar-la tot i saber on n'hi ha, ja que pot romandre
sense florir fins a 5 anys reproduint-se per sota terra. 
la Godiera (Goodyera repens) és la única de les nostres orquídies
que manté les fulles tot l'any (perenne).
La Sabateta de la Mare de Déu (Cypripedium calceolus) una de les nostres joies botàniques,
tenen les flors mes grans de les orquídies europees. El label funciona com a parany per atrapar
el pol·linitzador prou temps perque s'emporti els pol·linis amb ell.


El Grup Dactylorhiza rep el nom pels seus tubercles que presenten forma de ma humana amb els dits. Són orquídies de muntanya que habiten prats clars i humits, semiinundats i turberes. Les seves flors imiten lliris i altres flors amb nèctar tot i que elles no en tenen.

(Dalctylorhiza elata)
(Dalctylorhiza majalis)
(Dalctylorhiza maculata)
(Dalctylorhiza sambucina) varietat groga












(Dalctylorhyza sambucina) varietat vermella





















El grup de les Epipactis son orquidies generalment discretes amb gran nombre de flors poc vistoses  pendulants i amb forma d'estrella. El label d'aquestes orquídies està subdividit en l'Epiquil (part exterior) plana que serveix de pista d'aterratge, i l'Hipoquil (part interior) en forma de recipient per acumular el nèctar que produeix per atraure a una gran diversitat de pol·linitzadors.


(Epipactis artrorubens)
(Epipactis distans)























(Epipactis exilis)
(Epipactis helleborine)


(Epipactis kleinii)
(Epipactis muelleri)






































(Epipactis palustris)

La Orquídia gegant i la Flor dels bocs (Himanthoglossum) son orquídies de port robust i de gran tamany i labels fortament trilobulats en forma de corretja o serpentina. algunes desprenen olors molt fortes que recorden al boc (mascle de la cabra).

(Himanthoglossum robertianum)

(Himanthoglossum hircinum)
























Sigui com sigui, les orquídies depenen dels pol·linitzadors per reproduir-se sexualment i els atreuen de totes les formes possibles: si son poc vistoses estan obligades a compensar els hostes amb nèctar com la (Listera ovata) o la (Neottia nidus-avis), d'altres com Gymnadenia o Nigritella i Limodorum imitant flors amb nèctar i amb perfums atractius com ara el de vainilla.

(Limodorum abortivum)
(Neottia nidus-avis)






(Gymnadenia conopsea)


(Nigritella nigra)
(Neottinea maculata)


(Listera ovata) amb hoste tastant el nèctar que raja label avall







































El Grup de les Abelleres (Oprhys) son sens dubte el grup mes extens i característic de la regió Mediterrània. Aquest grup s'ha especialitzat en ser pol·linitzats mitjançant insectes que son atrets de forma molt enginyosa, no per l'atractiu nèctar o per fer veure que en tenen imitant colors i formes d'altres plantes productores.
El seu engany és SEXUAL! la forma i color del label fa recordar les formes amb ales blaves i d'abdomens coberts de pels similars als d'abelles i vespes que, sumant a perfums que imiten a feromones d'insecte, les fan irresistibles a aquells individus inexperts que van cegats d'amor a una "falsa femella". 
Aquest sistema tant sofisticat les ha dut a una varietat de formes i colors úniques i una taxa d'endemismes elevadíssima.

(Ophrys apifera)

(Ophrys catalaunica)
(Ophrys catalaunica)
(Ophrys fusca ssp. lupercalis)



(Ophrys insectifera)
(Ophrys subinsectifera)
(Ophrys lutea)

(Ophrys scolopax)
(Ophrys scolopax)


(Ophrys speculum)


(Ophrys speculum)


(Ophrys sphegodes ssp. aractiniformis)
(Ophrys sphegodes ssp. araneola)

(Ophrys tentredinifera)
(Ophrys sphegodes ssp. passionis)






































El grup Orchis és el representant de tota la família de les orquídies i el que els hi ha donat el nom. Amb el label trilobulat i el lòbul central bifurcat o  a vegades trifurcat ha donat moltes espècies de figura antropomorfa.
(Orchis champagneuxii)

(Orchis lactea)

(Orchis laxiflora)
(Orchis coriophora ssp. fragrans)
(Orchis mascula)
(Orchis pallens)

(Orchis militaris)
(Orchis simia)



(Pseudorchis albidus)

(Orchis ustulata)

(Orchis morio ssp. picta)
(Orchis provincialis)


Plathantera son orquídies de muntanya especialitzades en papallones nocturnes. Així ho indica els colors blanquinosos, la seva forta fragància i l'esperó llarg i corbat cap avall plè de nèctar.

(Plathantera chloranta)

(Plathantera bifolia)














Les llengües de gall (Serapias), orquídies dedicades al deu Egipci de l'amor "Serapis" tenen forma de tub i el label amb forma de llengua d'on prové el nom comú. Aquesta forma tant diferenciada de les altres espècies és perque la seva estratègia no és atraure per menjar o per sexualitat, sinó com a refugi. pel mal temps o la nit. A part desprenen algunes feromones que atrauen al seu interior petites vespes.

(Serapias lingua)
(Serapias parviflora)

Les últimes en florir de tot son les Espirants (Spiranthes) amb la seva característica floració en espiral com una escala de cargol. l'Espirant d'estiu que surt juny-juliol i l'espirant de tardor que surt de setembre fins a mitjans d'octubre.

(Spiranthes aestivalis)
(Spiranthes spiralis) amb pol·linitzadors
(Spiranthes spiralis)






















Les orquídies no deixen de sorprendre i per experiència creen adeptes a aquest grup tant espectacular. Us hi apunteu?