En territori de tortuga mediterrània

Una de les escapades d'aquest estiu ha estat en terres de l'Alt Empordà, on amb l'ajut de l'Albert Lozano i en Toni Aparizio (mercy nois per compartir aquestes aventures) ha estat per poder contemplar algun exemplar de l'última població silvestre de Tortuga mediterrània (Testudo hermanni) de la península, ja que la resta de terres tortugueres actuals són fruit de reintroduccions recents d'exemplars nascuts en captivitat dels progenitors d'aquesta població que, com tots podreu entendre, per motius de seguretat i de protecció d'aquests animals, no penso detallar-ne més la seva ubicació.

La visita de la zona es interessant doncs és alhora àrea d'alimentació i de cria, cosa que ho delatava els nombrosos nius expoliats per oportunistes com poden ser garses, mustèlids, guineus...per poder-les veure es va haver de matinar molt per aconseguir divisar algun exemplar abans de que un excés de calor fés que els quelonis es refugiéssin dins esbarzers o causi per tant , impossibles de detectar.

Després d'una bona rastrejada, vam poder localitzar tant sols una femella adulta amb una petita malformació a la part frontal de la closca, i que estava a punt d'amagar-se als esbarzers per evitan la calor que ja començava a fer-se notòria.


El gaig (Garrulus glandarius) una de les aus que es podien veure també pel parc. Aquest exemplar es va deixar apropar molt en un antic safareig, ara ornamental, per poder saciar la set.

Cròniques Deltaiques II: sorpreses d'escames i punxes

Qui diria que s'en podria treure tant de suc d'una zona tant espatllada (faunísticament parlant) com es el cirquït de bicicletes, passejants domingueros i gossos que s'ha convertit la desenvocadura del canal de "la Bunyola"
Amb els edificis històrics de la caserna dels Carrabiners i el Semàfor com a testimonis d'una zona on abans tenies que vigilar on trepitjaves de la quantitat d'ànecs, fotges i polles d'aigua que hi criaven, bernats pescaires, cames-llargues... i ara, tot això ha anat desapareixent per la massificació del passeig verd alternatiu dels pratenses i baixllobregatencs.
Tot i això, l'itinerari i la zona encara amaga cops que no t'esperes.

Jove sargantaner gros (Psammodromus hispancus) devorant un escarbat

En menys de dues hores, he pogut identificar les tres representants de la família dels colúbrids que es troben al Delta: la serp o colobra d'aigua (Natrix maura) un juvenil de serp blanca (Rinechis scalaris) animal que encara no havia pogut veure, i una magnifica serp verda (Malpolon ponspessulanus) d'uns dos metres!

Detall de serp d'aigua (Natrix maura)

Jove serp blanca (Rinechis scalaris) donant-se a la fuga

Eriçó clar (Atelerix algirus) menjant els cargols que trobava pel camí.

22-Maig -2010: Dia internacional de la Biodiversitat

Avui s’han presentat els resultats d’un projecte de conservació que, durant un any, ha dut a terme la Fundació CRAM: “Estudi sobre la Mortalitat de les Aus Marines per Interacció amb Cultius Aqüícoles i Possibles mesures de Mitigació”. Aquest estudi ha buscat identificar les espècies d’aus marines que queden atrapades a les xarxes que protegeixen els peixos de les gàbies dels cultius, així com treballar conjuntament amb el sector aqüícola per proposar una sèrie de mesures que minimitzin els efectes negatius de les explotacions sobre l’avifauna, mantenint el rendiment de l’explotació.



Per exposar aquests resultats, s’ha realitzat una jornada d’activitats que porta per títol: Un Mar de Biodiversitat. Explotació sostenible dels recursos naturals: la convivència del cultius aqüícoles amb la conservació d’aus marines. Una jornada que apart d’oferir diverses ponències sobre la interacció entre aus i cultius marins, ha promogut un col·loqui entre els diferents sectors implicats en l’aqüicultura. Amés, el títol també pertany a una exposició que s’ha inaugurat al finalitzar les conferències. Una mostra fotogràfica que reflexa la importància de l’activitat aqüícola, la biodiversitat d’aus marines i les bones pràctiques en el desenvolupament d’una aqüicultura sostenible. Les imatges il·lustren l’evolució del projecte desenvolupat per la Fundació CRAM.

Per descomptat que us explico tot això perquè jo he format part d'aquest estudi, i que bona part de la mostra fotogràfica que encara es pot veure a la Porta del Delta (Av. Verge de Montserrat, 77, el Prat de Llobregat) es meva.

Aquí us poso una representació. alguna ja us sonarà:







Tot això ha estat possible amb el El projecte Compte Enrere 2010.
Aquest projecte el duen a terme en un conveni de col·laboració de el Comitè Espanyol de la UICN i la Fundació CRAM que van signar el passat mes d’agost, i que s’executarà fins juny del proper any. Aquest projecte, que coordina el Comitè Espanyol de UICN gràcies a la col·laboració d’Obra Social Caja Madrid, té per objectiu actuar en cinc punts de la geografia espanyola amb actuacions que contribueixen a la preservació de la biodiversitat al nostre país.
Si voleu més informació: www.cram.org
Fotògraf amb algunes de les seves fotos (amor de padre)
Foto de l'equip aqua-pajarero. d'esquerra a dreta: Míriam Gutiérrez, Pablo Sánchez (qui duia a terme l'estudi) i er menda (Sergi Torné)

Marenostrum Tarraco II

La Saga continua a ultramar agafant l'última sortida d'aus marines de la temporada primavera 2010 del GEPEC a Tarragona.
A part dels companys de sempre de Depana i Delta del Llobregat ( Albert Lozano, Raúl Bastida...) avui també s'han unit a la tripulació la meva mare i tres amics de la universitat!!! La Laura Tous, en Javi Mendoza, i l'Andrés Garcia.

Tot i la previsió de pluges a tot el territori ha fet un dia de nassos!!! i hem pogut gaudir de les gavines corses (Larus audouinii), capnegres (Larus melanocephalus) i rialleres (Chroicocephalus ridibundus), gavians argentats (Larus michaelis), xatracs comuns (Sterna hirundo) i becllargs (Sterna sandvicensis), baldrigues mediterrània (Puffinus yelkouan) i balear (Puffinus mauretanicus), un juvenil de mascarell (Morus bassanus), l'ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus), i diversos paràsits cuaamples (Stercorarius pomarinus).

Maniobres vertiginoses d'un xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) que es llença a pescar de cap per avall.



Les bardrigues balears (Puffinus mauretanicus) no van faltar a la trobada des de bon principi

El pirata dels mars, el paràsit cuaample (Stercorarius pomarinus) espera que les aus marines pesquin per després poder-lis robar el botí.







Instans de pesca de baldriga balear (Puffinus mauretanicus)



Paràsit cuaample (Stercorarius pomarinus) a l'atac.





Xatrac comú (Sterna hirundo) en maniobres de pesca.



L'elegant gavina corsa (Larus audouinii)





El petit ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) la més petita de les aus marines del nostre litoral, es va resistir fins al final

A la tornada ens han sorprès una flota de peixos lluna (Mola mola) que demanaven atenció sanitària a les aus perquè els alliberin de molestos paràsits... o senzillament de gaudir una estoneta del magnífic sol que feia.


Prenent el solet

El equipo UdG a Tarragona! D'esquera a dreta: Javi Mendoza, Laura Tous, Sergi Torné ( er menda) i Andrés Garcia

Seguint els passos de Félix : Parcs Naturals de El fondo, Sierra Morena -Andújar, i Parc Nacional de Monfragüe

Doncs aqui us deixo un resúm del meu viatge almb l'Albert Lozano de vacances de Pasqua.
Tot comença amb l'anada al Parc natural de "El Fondo" al sud de València, per poder observar dos dels ànecs més escassos de la nostra fauna: l'ànec capblanc (Oxyura leucocephala) i el xarxet marbrenc (Marmaroneta angustirostris)

Ànecs capblancs (Oxyura leucocephala) en parada nupcial

Passarel·la per anar als aguaits de "El Fondo"

Un cop vistes les dues espècies vam anar directes al Parc Natural d'Andújar, a Sierra Morena (Andalusia) on el nostre principal objectiu no eren les aus, sinó el felí més amenaçat del món: el Linx Ibèric (Linx pardinus).
Aquí realment vam descobrir l'autèntica essència de "El Monte Mediterráneo" tant anomenat per en Félix Rodríguez de la Fuente en els seus documentals.
Matinada a Sierra Morena

"El Monte Mediterráneo"

Cucut reial (Clamator glandarius) fent estiraments.

Mussol comú (Athene noctua) esperant des de la seva perxa habitual.

Garsa blava (Cyanopica cyanus) una de les joies d'aquesta muntanya.

A part de una gran varietat de fauna, vam poder gaudir d'una riquíssima i cromàtica flora, sobretot de les meravelloses orquídies:

La flor dels homenets despullats :P (Orchis italica)

(Orchis papilionacea) en tot l'esplendor

La fràgil (Orchis champagneuxii)

Després de dos dies de visualitzacions llunyanes, la tarda d'aquest mateix segon dia ens va caure la sort al damunt per fi, quan va posar per nosaltres el príncep del bosc mediterrani: el linx ibèrix (Linx pardinus) a uns escassos 20 metres.












L'animal ni es va immutar de la nostra presència i va seguint fent via com si res hagués passat, i com si els clicks de la càmera forméssin part del bosc que l'envoltava.
S'em va accelerar desmesuradament el cor de l'emoció de poder estar davant del felí més amenaçat del planeta terra, i poder contemplar la seva elegància felina entre els prats florits de Sierra Morena.

Haviem aconseguit el nostre principal objectiu, així que aquella mateixa tarda vam partir cap a Cáceres (Extremadura) direcció al Parc Nacional de Monfragüe.

Encara que fa molt poc el linx es va extingir del Parc Nacional a causa de la desaparició del seu principal aliment, el conill, és un dels llocs més privilegiats per veure grans rapinyaires com els voltor (Gyps fulvus), voltor negre (Aegypus monachus), àguila imperial (Aquila adalberti), duc (Bubo bubo)i la cigonya negra (Ciconia nigra) criant en els mateixos cingles un tocant a l'altre.

El "Salto del Gitano" un dels cingles més coneguts del parc

Voltor comú (Gyps fulvus) sortint del niu

Merla blava (Monticola solitarius) entre les flors d'un arç blanc.

Cigonya negra (Ciconia nigra) en el niu i el seu primer ou.

Cigonya negra (Ciconia nigra) en vol tornant cap al niu

Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), decansa impassible al sol com un gran drac.

L'esmunyedís tallarol de garriga (Sylvia cantillans)

Tritó ibèric (Lissotriton boscai) en una font d'aigua cistal·lina.

Esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) observant l'oritzó des de la seva perxa.

Però encara que sembli mentida, la dessignació de Parc Nacional no vé deguda a la fauna fins ara descrita (tot i ser escassa i tenir aquí un lloc privilegiat) sinó que va adquirir la categoria de Parc Nacional per la seva vegetació!!!

Ens va quedar prou clar quan vam observar la quantitat d'orquidies que també es fan allà.

l'abellera groga (Ophrys lutea) com un rovell d'ou.

l'abellera becada (Ophrys scolopax)

La magnifica abellera de mirall o mosca blava (Ophrys speculum) la meva orquídia preferida.

Foto d'equip (Sergi Torné & Albert Lozano)