Gallipyr 2010: Censos de galliformes de muntanya al Pirineu, Cadí-Moixeró i Cerdanya

Serra de Cadí des de Prat de Cadí (estana)

Buscant la perdiu xerra (Perdix perdix)

No es tracta d'una escena del Far West, sinó l'hora de donar sal al bestiar de la muntanya

Verderola (Emberiza citrinella)
Vistes des del Puigpedrós

La perdiu blanca teledirigida (Lagopus mutus)

El vol de la perdiu (Lagopus mutus)

lloca covant al niu (Lagopus mutus)

paisatge floral alpí

El circ glacial que separa Espanya França i Andorra

Captura de femella de perdiu blanca (Lagopus mutus) pel seu posterior seguiment amb radiotransmissor

pollet de Cercavores (Prunella collaris)

Entre roques i brumes, els grans gegants del Pirineu descansen

Isards (Rupicapra rupicapra) remuntant davant nostre

Vistes des del Moixeró

Sense l'ajut dels gossos no hauríem fet res de bo (en aquest cas, el bo d'en Mick)

El salt del molí... o era el molí del salt?

La força de l'aigua

Els petits habitants dels rius, el tritó pirinenc (Euproctus asper)

"Menage a tritó"

dins les fredes coves de la Fou de Bor

Esperant petons de princeses

Niu d'enganyapastors (Caprimulgus europaeus) que va sortir la femella disparada de sota els meus peus

Els habitants dels masos abandonats: Còlit gris (Oenanthae oenanthae)

...i merla roquera (Monticola saxatilis) en aquest cas una femella

Juvenil de la reina de les aus, l'àguila daurada (Aquila chrysaetos)

i el mascle de la merla roquera (Monticola saxatilis)

En territori de tortuga mediterrània

Una de les escapades d'aquest estiu ha estat en terres de l'Alt Empordà, on amb l'ajut de l'Albert Lozano i en Toni Aparizio (mercy nois per compartir aquestes aventures) ha estat per poder contemplar algun exemplar de l'última població silvestre de Tortuga mediterrània (Testudo hermanni) de la península, ja que la resta de terres tortugueres actuals són fruit de reintroduccions recents d'exemplars nascuts en captivitat dels progenitors d'aquesta població que, com tots podreu entendre, per motius de seguretat i de protecció d'aquests animals, no penso detallar-ne més la seva ubicació.

La visita de la zona es interessant doncs és alhora àrea d'alimentació i de cria, cosa que ho delatava els nombrosos nius expoliats per oportunistes com poden ser garses, mustèlids, guineus...per poder-les veure es va haver de matinar molt per aconseguir divisar algun exemplar abans de que un excés de calor fés que els quelonis es refugiéssin dins esbarzers o causi per tant , impossibles de detectar.

Després d'una bona rastrejada, vam poder localitzar tant sols una femella adulta amb una petita malformació a la part frontal de la closca, i que estava a punt d'amagar-se als esbarzers per evitan la calor que ja començava a fer-se notòria.


El gaig (Garrulus glandarius) una de les aus que es podien veure també pel parc. Aquest exemplar es va deixar apropar molt en un antic safareig, ara ornamental, per poder saciar la set.

Cròniques Deltaiques II: sorpreses d'escames i punxes

Qui diria que s'en podria treure tant de suc d'una zona tant espatllada (faunísticament parlant) com es el cirquït de bicicletes, passejants domingueros i gossos que s'ha convertit la desenvocadura del canal de "la Bunyola"
Amb els edificis històrics de la caserna dels Carrabiners i el Semàfor com a testimonis d'una zona on abans tenies que vigilar on trepitjaves de la quantitat d'ànecs, fotges i polles d'aigua que hi criaven, bernats pescaires, cames-llargues... i ara, tot això ha anat desapareixent per la massificació del passeig verd alternatiu dels pratenses i baixllobregatencs.
Tot i això, l'itinerari i la zona encara amaga cops que no t'esperes.

Jove sargantaner gros (Psammodromus hispancus) devorant un escarbat

En menys de dues hores, he pogut identificar les tres representants de la família dels colúbrids que es troben al Delta: la serp o colobra d'aigua (Natrix maura) un juvenil de serp blanca (Rinechis scalaris) animal que encara no havia pogut veure, i una magnifica serp verda (Malpolon ponspessulanus) d'uns dos metres!

Detall de serp d'aigua (Natrix maura)

Jove serp blanca (Rinechis scalaris) donant-se a la fuga

Eriçó clar (Atelerix algirus) menjant els cargols que trobava pel camí.

22-Maig -2010: Dia internacional de la Biodiversitat

Avui s’han presentat els resultats d’un projecte de conservació que, durant un any, ha dut a terme la Fundació CRAM: “Estudi sobre la Mortalitat de les Aus Marines per Interacció amb Cultius Aqüícoles i Possibles mesures de Mitigació”. Aquest estudi ha buscat identificar les espècies d’aus marines que queden atrapades a les xarxes que protegeixen els peixos de les gàbies dels cultius, així com treballar conjuntament amb el sector aqüícola per proposar una sèrie de mesures que minimitzin els efectes negatius de les explotacions sobre l’avifauna, mantenint el rendiment de l’explotació.



Per exposar aquests resultats, s’ha realitzat una jornada d’activitats que porta per títol: Un Mar de Biodiversitat. Explotació sostenible dels recursos naturals: la convivència del cultius aqüícoles amb la conservació d’aus marines. Una jornada que apart d’oferir diverses ponències sobre la interacció entre aus i cultius marins, ha promogut un col·loqui entre els diferents sectors implicats en l’aqüicultura. Amés, el títol també pertany a una exposició que s’ha inaugurat al finalitzar les conferències. Una mostra fotogràfica que reflexa la importància de l’activitat aqüícola, la biodiversitat d’aus marines i les bones pràctiques en el desenvolupament d’una aqüicultura sostenible. Les imatges il·lustren l’evolució del projecte desenvolupat per la Fundació CRAM.

Per descomptat que us explico tot això perquè jo he format part d'aquest estudi, i que bona part de la mostra fotogràfica que encara es pot veure a la Porta del Delta (Av. Verge de Montserrat, 77, el Prat de Llobregat) es meva.

Aquí us poso una representació. alguna ja us sonarà:







Tot això ha estat possible amb el El projecte Compte Enrere 2010.
Aquest projecte el duen a terme en un conveni de col·laboració de el Comitè Espanyol de la UICN i la Fundació CRAM que van signar el passat mes d’agost, i que s’executarà fins juny del proper any. Aquest projecte, que coordina el Comitè Espanyol de UICN gràcies a la col·laboració d’Obra Social Caja Madrid, té per objectiu actuar en cinc punts de la geografia espanyola amb actuacions que contribueixen a la preservació de la biodiversitat al nostre país.
Si voleu més informació: www.cram.org
Fotògraf amb algunes de les seves fotos (amor de padre)
Foto de l'equip aqua-pajarero. d'esquerra a dreta: Míriam Gutiérrez, Pablo Sánchez (qui duia a terme l'estudi) i er menda (Sergi Torné)

Marenostrum Tarraco II

La Saga continua a ultramar agafant l'última sortida d'aus marines de la temporada primavera 2010 del GEPEC a Tarragona.
A part dels companys de sempre de Depana i Delta del Llobregat ( Albert Lozano, Raúl Bastida...) avui també s'han unit a la tripulació la meva mare i tres amics de la universitat!!! La Laura Tous, en Javi Mendoza, i l'Andrés Garcia.

Tot i la previsió de pluges a tot el territori ha fet un dia de nassos!!! i hem pogut gaudir de les gavines corses (Larus audouinii), capnegres (Larus melanocephalus) i rialleres (Chroicocephalus ridibundus), gavians argentats (Larus michaelis), xatracs comuns (Sterna hirundo) i becllargs (Sterna sandvicensis), baldrigues mediterrània (Puffinus yelkouan) i balear (Puffinus mauretanicus), un juvenil de mascarell (Morus bassanus), l'ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus), i diversos paràsits cuaamples (Stercorarius pomarinus).

Maniobres vertiginoses d'un xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) que es llença a pescar de cap per avall.



Les bardrigues balears (Puffinus mauretanicus) no van faltar a la trobada des de bon principi

El pirata dels mars, el paràsit cuaample (Stercorarius pomarinus) espera que les aus marines pesquin per després poder-lis robar el botí.







Instans de pesca de baldriga balear (Puffinus mauretanicus)



Paràsit cuaample (Stercorarius pomarinus) a l'atac.





Xatrac comú (Sterna hirundo) en maniobres de pesca.



L'elegant gavina corsa (Larus audouinii)





El petit ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) la més petita de les aus marines del nostre litoral, es va resistir fins al final

A la tornada ens han sorprès una flota de peixos lluna (Mola mola) que demanaven atenció sanitària a les aus perquè els alliberin de molestos paràsits... o senzillament de gaudir una estoneta del magnífic sol que feia.


Prenent el solet

El equipo UdG a Tarragona! D'esquera a dreta: Javi Mendoza, Laura Tous, Sergi Torné ( er menda) i Andrés Garcia