Una de les escapades d'aquest estiu ha estat en terres de l'Alt Empordà, on amb l'ajut de l'Albert Lozano i en Toni Aparizio (mercy nois per compartir aquestes aventures) ha estat per poder contemplar algun exemplar de l'última població silvestre de Tortuga mediterrània (
Testudo hermanni) de la península, ja que la resta de terres tortugueres actuals són fruit de reintroduccions recents d'exemplars nascuts en captivitat dels progenitors d'aquesta població que, com tots podreu entendre, per motius de seguretat i de protecció d'aquests animals, no penso detallar-ne més la seva ubicació.
La visita de la zona es interessant doncs és alhora àrea d'alimentació i de cria, cosa que ho delatava els nombrosos nius expoliats per oportunistes com poden ser garses, mustèlids, guineus...per poder-les veure es va haver de matinar molt per aconseguir divisar algun exemplar abans de que un excés de calor fés que els quelonis es refugiéssin dins esbarzers o causi per tant , impossibles de detectar.
Després d'una bona rastrejada, vam poder localitzar tant sols una femella adulta amb una petita malformació a la part frontal de la closca, i que estava a punt d'amagar-se als esbarzers per evitan la calor que ja començava a fer-se notòria.
El gaig (
Garrulus glandarius) una de les aus que es podien veure també pel parc. Aquest exemplar es va deixar apropar molt en un antic safareig, ara ornamental, per poder saciar la set.
Serra de Cadí des de Prat de Cadí (estana)
Buscant la perdiu xerra (Perdix perdix)
No es tracta d'una escena del Far West, sinó l'hora de donar sal al bestiar de la muntanya
Verderola (Emberiza citrinella)
Vistes des del Puigpedrós
La perdiu blanca teledirigida (Lagopus mutus)
El vol de la perdiu (Lagopus mutus)
lloca covant al niu (Lagopus mutus)
paisatge floral alpí
El circ glacial que separa Espanya França i Andorra
Captura de femella de perdiu blanca (Lagopus mutus) pel seu posterior seguiment amb radiotransmissor
pollet de Cercavores (Prunella collaris)
Entre roques i brumes, els grans gegants del Pirineu descansen
Isards (Rupicapra rupicapra) remuntant davant nostre
Vistes des del Moixeró
Sense l'ajut dels gossos no hauríem fet res de bo (en aquest cas, el bo d'en Mick)
El salt del molí... o era el molí del salt?
La força de l'aigua
Els petits habitants dels rius, el tritó pirinenc (Euproctus asper)
"Menage a tritó"
dins les fredes coves de la Fou de Bor
Esperant petons de princeses
Niu d'enganyapastors (Caprimulgus europaeus) que va sortir la femella disparada de sota els meus peus
Els habitants dels masos abandonats: Còlit gris (Oenanthae oenanthae) 
...i merla roquera (Monticola saxatilis) en aquest cas una femella
Juvenil de la reina de les aus, l'àguila daurada (Aquila chrysaetos)
i el mascle de la merla roquera (Monticola saxatilis)
