Marenostrum Tarraco II

La Saga continua a ultramar agafant l'última sortida d'aus marines de la temporada primavera 2010 del GEPEC a Tarragona.
A part dels companys de sempre de Depana i Delta del Llobregat ( Albert Lozano, Raúl Bastida...) avui també s'han unit a la tripulació la meva mare i tres amics de la universitat!!! La Laura Tous, en Javi Mendoza, i l'Andrés Garcia.

Tot i la previsió de pluges a tot el territori ha fet un dia de nassos!!! i hem pogut gaudir de les gavines corses (Larus audouinii), capnegres (Larus melanocephalus) i rialleres (Chroicocephalus ridibundus), gavians argentats (Larus michaelis), xatracs comuns (Sterna hirundo) i becllargs (Sterna sandvicensis), baldrigues mediterrània (Puffinus yelkouan) i balear (Puffinus mauretanicus), un juvenil de mascarell (Morus bassanus), l'ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus), i diversos paràsits cuaamples (Stercorarius pomarinus).

Maniobres vertiginoses d'un xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) que es llença a pescar de cap per avall.



Les bardrigues balears (Puffinus mauretanicus) no van faltar a la trobada des de bon principi

El pirata dels mars, el paràsit cuaample (Stercorarius pomarinus) espera que les aus marines pesquin per després poder-lis robar el botí.







Instans de pesca de baldriga balear (Puffinus mauretanicus)



Paràsit cuaample (Stercorarius pomarinus) a l'atac.





Xatrac comú (Sterna hirundo) en maniobres de pesca.



L'elegant gavina corsa (Larus audouinii)





El petit ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) la més petita de les aus marines del nostre litoral, es va resistir fins al final

A la tornada ens han sorprès una flota de peixos lluna (Mola mola) que demanaven atenció sanitària a les aus perquè els alliberin de molestos paràsits... o senzillament de gaudir una estoneta del magnífic sol que feia.


Prenent el solet

El equipo UdG a Tarragona! D'esquera a dreta: Javi Mendoza, Laura Tous, Sergi Torné ( er menda) i Andrés Garcia

Seguint els passos de Félix : Parcs Naturals de El fondo, Sierra Morena -Andújar, i Parc Nacional de Monfragüe

Doncs aqui us deixo un resúm del meu viatge almb l'Albert Lozano de vacances de Pasqua.
Tot comença amb l'anada al Parc natural de "El Fondo" al sud de València, per poder observar dos dels ànecs més escassos de la nostra fauna: l'ànec capblanc (Oxyura leucocephala) i el xarxet marbrenc (Marmaroneta angustirostris)

Ànecs capblancs (Oxyura leucocephala) en parada nupcial

Passarel·la per anar als aguaits de "El Fondo"

Un cop vistes les dues espècies vam anar directes al Parc Natural d'Andújar, a Sierra Morena (Andalusia) on el nostre principal objectiu no eren les aus, sinó el felí més amenaçat del món: el Linx Ibèric (Linx pardinus).
Aquí realment vam descobrir l'autèntica essència de "El Monte Mediterráneo" tant anomenat per en Félix Rodríguez de la Fuente en els seus documentals.
Matinada a Sierra Morena

"El Monte Mediterráneo"

Cucut reial (Clamator glandarius) fent estiraments.

Mussol comú (Athene noctua) esperant des de la seva perxa habitual.

Garsa blava (Cyanopica cyanus) una de les joies d'aquesta muntanya.

A part de una gran varietat de fauna, vam poder gaudir d'una riquíssima i cromàtica flora, sobretot de les meravelloses orquídies:

La flor dels homenets despullats :P (Orchis italica)

(Orchis papilionacea) en tot l'esplendor

La fràgil (Orchis champagneuxii)

Després de dos dies de visualitzacions llunyanes, la tarda d'aquest mateix segon dia ens va caure la sort al damunt per fi, quan va posar per nosaltres el príncep del bosc mediterrani: el linx ibèrix (Linx pardinus) a uns escassos 20 metres.












L'animal ni es va immutar de la nostra presència i va seguint fent via com si res hagués passat, i com si els clicks de la càmera forméssin part del bosc que l'envoltava.
S'em va accelerar desmesuradament el cor de l'emoció de poder estar davant del felí més amenaçat del planeta terra, i poder contemplar la seva elegància felina entre els prats florits de Sierra Morena.

Haviem aconseguit el nostre principal objectiu, així que aquella mateixa tarda vam partir cap a Cáceres (Extremadura) direcció al Parc Nacional de Monfragüe.

Encara que fa molt poc el linx es va extingir del Parc Nacional a causa de la desaparició del seu principal aliment, el conill, és un dels llocs més privilegiats per veure grans rapinyaires com els voltor (Gyps fulvus), voltor negre (Aegypus monachus), àguila imperial (Aquila adalberti), duc (Bubo bubo)i la cigonya negra (Ciconia nigra) criant en els mateixos cingles un tocant a l'altre.

El "Salto del Gitano" un dels cingles més coneguts del parc

Voltor comú (Gyps fulvus) sortint del niu

Merla blava (Monticola solitarius) entre les flors d'un arç blanc.

Cigonya negra (Ciconia nigra) en el niu i el seu primer ou.

Cigonya negra (Ciconia nigra) en vol tornant cap al niu

Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), decansa impassible al sol com un gran drac.

L'esmunyedís tallarol de garriga (Sylvia cantillans)

Tritó ibèric (Lissotriton boscai) en una font d'aigua cistal·lina.

Esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) observant l'oritzó des de la seva perxa.

Però encara que sembli mentida, la dessignació de Parc Nacional no vé deguda a la fauna fins ara descrita (tot i ser escassa i tenir aquí un lloc privilegiat) sinó que va adquirir la categoria de Parc Nacional per la seva vegetació!!!

Ens va quedar prou clar quan vam observar la quantitat d'orquidies que també es fan allà.

l'abellera groga (Ophrys lutea) com un rovell d'ou.

l'abellera becada (Ophrys scolopax)

La magnifica abellera de mirall o mosca blava (Ophrys speculum) la meva orquídia preferida.

Foto d'equip (Sergi Torné & Albert Lozano)