Doncs aqui us deixo un resúm del meu viatge almb l'Albert Lozano de vacances de Pasqua.
Tot comença amb l'anada al Parc natural de "El Fondo" al sud de València, per poder observar dos dels ànecs més escassos de la nostra fauna: l'ànec capblanc (Oxyura leucocephala) i el xarxet marbrenc (Marmaroneta angustirostris)
Ànecs capblancs (Oxyura leucocephala) en parada nupcial 
Passarel·la per anar als aguaits de "El Fondo"Un cop vistes les dues espècies vam anar directes al Parc Natural d'Andújar, a Sierra Morena (Andalusia) on el nostre principal objectiu no eren les aus, sinó el felí més amenaçat del món: el Linx Ibèric (Linx pardinus).
Aquí realment vam descobrir l'autèntica essència de "El Monte Mediterráneo" tant anomenat per en Félix Rodríguez de la Fuente en els seus documentals.
Matinada a Sierra Morena
"El Monte Mediterráneo"
Cucut reial (Clamator glandarius) fent estiraments.
Mussol comú (Athene noctua) esperant des de la seva perxa habitual.
Garsa blava (Cyanopica cyanus) una de les joies d'aquesta muntanya.A part de una gran varietat de fauna, vam poder gaudir d'una riquíssima i cromàtica flora, sobretot de les meravelloses orquídies:
La flor dels homenets despullats :P (Orchis italica)
(Orchis papilionacea) en tot l'esplendor
La fràgil (Orchis champagneuxii)Després de dos dies de visualitzacions llunyanes, la tarda d'aquest mateix segon dia ens va caure la sort al damunt per fi, quan va posar per nosaltres el príncep del bosc mediterrani: el linx ibèrix (Linx pardinus) a uns escassos 20 metres.
L'animal ni es va immutar de la nostra presència i va seguint fent via com si res hagués passat, i com si els clicks de la càmera forméssin part del bosc que l'envoltava.
S'em va accelerar desmesuradament el cor de l'emoció de poder estar davant del felí més amenaçat del planeta terra, i poder contemplar la seva elegància felina entre els prats florits de Sierra Morena.
Haviem aconseguit el nostre principal objectiu, així que aquella mateixa tarda vam partir cap a Cáceres (Extremadura) direcció al Parc Nacional de Monfragüe.
Encara que fa molt poc el linx es va extingir del Parc Nacional a causa de la desaparició del seu principal aliment, el conill, és un dels llocs més privilegiats per veure grans rapinyaires com els voltor (Gyps fulvus), voltor negre (Aegypus monachus), àguila imperial (Aquila adalberti), duc (Bubo bubo)i la cigonya negra (Ciconia nigra) criant en els mateixos cingles un tocant a l'altre.
El "Salto del Gitano" un dels cingles més coneguts del parc
Voltor comú (Gyps fulvus) sortint del niu
Merla blava (Monticola solitarius) entre les flors d'un arç blanc.
Cigonya negra (Ciconia nigra) en el niu i el seu primer ou.
Cigonya negra (Ciconia nigra) en vol tornant cap al niu
Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), decansa impassible al sol com un gran drac.
L'esmunyedís tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
Tritó ibèric (Lissotriton boscai) en una font d'aigua cistal·lina.
Esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) observant l'oritzó des de la seva perxa.Però encara que sembli mentida, la dessignació de Parc Nacional no vé deguda a la fauna fins ara descrita (tot i ser escassa i tenir aquí un lloc privilegiat) sinó que va adquirir la categoria de Parc Nacional per la seva vegetació!!!
Ens va quedar prou clar quan vam observar la quantitat d'orquidies que també es fan allà.
l'abellera groga (Ophrys lutea) com un rovell d'ou.
l'abellera becada (Ophrys scolopax)
La magnifica abellera de mirall o mosca blava (Ophrys speculum) la meva orquídia preferida.
Foto d'equip (Sergi Torné & Albert Lozano)
