Marenostrum Tarraco

Reportatge sobre l'escapada a mar obert des del Port de Tarragona, on m'he atipat d'aus marines que poques vegades vaig a veure.

El dia no va acompanyar gens, núvol i pluja però no van faltar a la festa la baldriga mediterrania (Puffinus yelkouan) i balear (P. mauretanicus), el mascarell (Morus bassanus), i corb marí gros (Phalacrocorax carbo), els paràsits gros (Stercorarius skua) i cuapunxegut (Stercorarius parasiticus), la gavina vulgar (Larus ridibundus), capnegra (L. melanocephalus), corsa (L. audouinii), gavià argentat de potes grogues (L. michaelis), gavià fosc (L. fuscus) i xatrac becllarg (Sterna sandvicensis).

Cròniques Deltaiques: Posant-se les botes

L'últim cop que vaig passar pels Espais naturals del riu (Cal Tet- Ca l'Arana, al Delta del Llobregat) comprovant les fotografies que havia fet un bon amic, un senyor al costat que s'ho mirava ens va comentar: " Amb una càmera com aquesta podria haver aconseguit fotografiar un faisà a dalt d’un arbust, menjant baies vermelles, que es deixava apropar molt...però amb la càmera que tinc no hauria sortit res més que un punt al mig de la foto”.
Jo m’el vaig mirar escèptic, pensant... un faisà a dalt d’una branca d’un arbust...menjant fruits vermells? Ni que fos una merla! El pobre home es devia haver equivocat per alguna altre espècie... No s’em podia passar pel cap que un ocellot tant feixuc pogués comportar-se d’aquesta manera!
Vaig oblidar el tema completament, mig en burla imaginant-me l’escena...quan venint pel camí exterior de la reserva... ALLÀ ESTAVA!!! Un mascle adult de faisà (Phaisanus colchicus) posant-se les botes amb les baies d’un petit arç blanc (Crataegus monogyna) fent equilibris per intentar no caure! L’escena era realment còmica, i l’animal prou confiat (tal i com deia aquell bon home) com per treure’n bones fotos. Aquí en teniu el resultat.

Escapada Ceretana

Petita i ben merescuda escapada a la Cerdanya (prepirineu català) per recordar vells i bells paisatges que sempre tinc i tindré en el meu cor.

Gallocanta febrer 2010

Tornem a Gallocanta a veure la migració de les grues (Grus grus), encara que el fred rigorós d'aquest any n'ha fet disminuir el nombre (de 23000 de l'any passat a 4900 aquest any es nota) i el mal temps que ens ha acompanyat almenys els primers dies (pluja, vent, fred gèlid...)s'han fet notar en la fauna que estava molt esquerpa i dispersa o senzillament no sortien.






Ens ha extranyat veure un sol pioc salvatge (Otis tarda)a Bujaraloz caminant pels camps sembrats com "El llanero solitario" i no hem vist ni ganga (Pterocles alchata) ni alosa becuda (Chersophilus duponti) al planeron o a la lomaza de Belchite.



Molta rapinyaire si que hem vist, sobretot arpella vulgar (Circus aeruginosus)i pàl·lida (Circus cyaneus)), xoriguer (Falco tinnunculus) i milà reial (Milvus milvus), encara que també hem trobat voltor (Gyps fulvus), àguila daurada (Aquila chrysaetos) i esmerla (Falco columbarius). Cal destacar que per fi he pogut fotografira la Xurra (Pterocles orientalis). També hem visitat la llacuna de Candasnos on, a part de moltíssima arpella, hi havia gran quantitat d'anàtides com el xibec (Netta rufina), morell caproig (Aythia ferina) i de plomall (Aythia fuligula) entre altres...